Qüestió 2ª (2,5 punts).
En el cas de les serralades Bètiques, l’alumnat ha de diferenciar les alineacions de la serralada
Penibètica, a la vora de la costa (0,25 punts) amb les majors altituds (0,25 punts), i les serralades
Subbètiques, de menor altitud (0,25 punts) i a l’interior (0,25 punts). Entre ambdues, la depressió
Intrabètica, formada per distintes depressions com ara Antequera, Granada, Guadix i Baza (0,25
punts).
En referència als subaltiplans, la resposta ha d’esmentar la major altitud mitjana del subaltiplà
nord (0,25 punts), travessat pel riu Duero (0,25 punts), en comparació amb el subaltiplà sud, de
menor altitud (0,25 punts) i dividit en dues conques hidrogràfiques (Tajo i Guadiana) (0,25 punts)
per les muntanyes de Toledo (0,25 punts).
Qüestió 3ª (3 punts).
L’estudiantat ha d’identificar la serralada Cantàbrica, el subaltiplà nord, el subaltiplà central,
les muntanyes de Toledo, el subaltiplà sud, Sierra Morena, la vall del Guadalquivir i les serralades
Bètiques. Sobre la Cantàbrica (0,2 punts), ha d’assenyalar les altituds, entorn dels 2000 metres (0,2
punts), la seua magnitud tant de respecte de la costa com de l’altiplà (0,2 punts). Del subaltiplà nord
(0,2 punts) ha de destacar la seua planura, conseqüència de l’arrasament de l’erosió (0,2 punts) i la
seua major altitud respecte del subaltiplà sud (0,2 punts), dividit en dues conques per les muntanyes
de Toledo (0,2 punts), uns relleus de menor altitud (0,2 punts). Per a Sierra Morena (0,2 punts), s’ha
de destacar la dissimetria, a penes visible des de l’altiplà i al contrari, es configura com un mur
considerable des del Guadalquivir (0,2 punts). Per a la depressió del Guadalquivir (0,2 punts) i
enllaçant amb el què s’ha dit anteriorment, la seua menor altura (0,2 punts) i el seu relleu de llomes
i tossals (0,2 punts). Finalment, per a les Bètiques (0,2 punts) l’alumnat no pot obviar les seues
grans elevacions, que arriben als 3000 metres (0,2 punts).
No hay comentarios:
Publicar un comentario