T.1 Mínims

 RELLEU I GEOMORFOLOGIA 

Unitats morfoestructurals 

• Diferents edats de les estructures geològiques bàsiques: 

o Materials molt antics: antic sòcol hercinià (o massís Hespèric) i relleus rejovenits (Sistema Central, Montes de Toledo). 

o Serralades de plegament amb materials secundaris o terciaris, incloent-hi les principals cadenes alpines. 

o Depressions terciàries o quaternàries, més recents. 

• Relleus morfoestructurals: localització i distribució dels grans conjunts de relleu. Han de conèixer-se les grans morfoestructures, la seua disposició i característiques bàsiques (alçada, desnivell, litologia, trets geomorfològics principals). Destaquen: 

o La Meseta Central, amb morfologia d'altiplà. Diferències altitudinals i litològiques entre la submeseta Nord i Sud. 

o Unitats muntanyoses interiors, entre les quals destaquen el Sistema Central i els Montes de Toledo, massissos antics reactivats dins del domini silici. 

o Les vores muntanyenques de la Meseta, on s'inclouen: 

● Vora nord-oest: el massís Galaic-Lleonès. 

● Vora nord: Serralada Cantàbrica i Muntanyes Basques. 

● Vora oriental: Sistema Ibèric. 

● Vora meridional: Sierra Morena. 

o Unitats exteriors a la Meseta: relleus joves, originats en l'orogènia alpina: 

● Depressions exteriors (Depressió del Guadalquivir -o Bètica- i de l'Ebre). 

● Sistemes Bètics (incloent els dominis prebètic, intrabètic i Subbètic). 

● Les Balears es consideren morfoestructuralment com una prolongació de les Bètiques. 

● Pirineus, distingint entre el Pirineu Axial (majors altituds) i el Prepirineu 

● Serralades Costaneres Catalanes (Serralada Litoral Catalana). 

• Reconeixement de les diferents unitats del relleu en el mapa. Interpretació en un tall topogràfic general. 

Dominis litològics: 

• Coneixement i localització en el mapa dels principals dominis litològics del territori. Podran associar-los amb fotografies concretes: 

o Silici: roques ígnies plutòniques i roques metamòrfiques d'edat antiga. 

o Calcari: roques sedimentàries d'origen marí, de l'era secundària o terciària. 

o Argilós: domini d'argiles, margues i algeps. Roques sedimentàries de l'era secundària o terciària, poc resistents a l'erosió. 

o Volcànic: encara que no ens centrarem en l'arxipèlag canari, convé conèixer que la seua gènesi és volcànica. 

• Cal saber que aquestes litologies estan relacionades amb formes geomorfològiques determinades. Per exemple, els ambients silicis poden generar berrocals, els calcaris paisatges karsificats i els argilosos, formes erosives com ara carcaves, erms o moles.