RELLEU I GEOMORFOLOGIA
Unitats morfoestructurals
• Diferents edats de les estructures geològiques bàsiques:
o Materials molt antics: antic sòcol hercinià (o massís Hespèric) i relleus rejovenits (Sistema Central, Montes de Toledo).
o Serralades de plegament amb materials secundaris o terciaris, incloent-hi les principals cadenes alpines.
o Depressions terciàries o quaternàries, més recents.
• Relleus morfoestructurals: localització i distribució dels grans conjunts de relleu. Han de conèixer-se les grans morfoestructures, la seua disposició i característiques bàsiques (alçada, desnivell, litologia, trets geomorfològics principals). Destaquen:
o La Meseta Central, amb morfologia d'altiplà. Diferències altitudinals i litològiques entre la submeseta Nord i Sud.
o Unitats muntanyoses interiors, entre les quals destaquen el Sistema Central i els Montes de Toledo, massissos antics reactivats dins del domini silici.
o Les vores muntanyenques de la Meseta, on s'inclouen:
● Vora nord-oest: el massís Galaic-Lleonès.
● Vora nord: Serralada Cantàbrica i Muntanyes Basques.
● Vora oriental: Sistema Ibèric.
● Vora meridional: Sierra Morena.
o Unitats exteriors a la Meseta: relleus joves, originats en l'orogènia alpina:
● Depressions exteriors (Depressió del Guadalquivir -o Bètica- i de l'Ebre).
● Sistemes Bètics (incloent els dominis prebètic, intrabètic i Subbètic).
● Les Balears es consideren morfoestructuralment com una prolongació de les Bètiques.
● Pirineus, distingint entre el Pirineu Axial (majors altituds) i el Prepirineu
● Serralades Costaneres Catalanes (Serralada Litoral Catalana).
• Reconeixement de les diferents unitats del relleu en el mapa. Interpretació en un tall topogràfic general.
Dominis litològics:
• Coneixement i localització en el mapa dels principals dominis litològics del territori. Podran associar-los amb fotografies concretes:
o Silici: roques ígnies plutòniques i roques metamòrfiques d'edat antiga.
o Calcari: roques sedimentàries d'origen marí, de l'era secundària o terciària.
o Argilós: domini d'argiles, margues i algeps. Roques sedimentàries de l'era secundària o terciària, poc resistents a l'erosió.
o Volcànic: encara que no ens centrarem en l'arxipèlag canari, convé conèixer que la seua gènesi és volcànica.
• Cal saber que aquestes litologies estan relacionades amb formes geomorfològiques determinades. Per exemple, els ambients silicis poden generar berrocals, els calcaris paisatges karsificats i els argilosos, formes erosives com ara carcaves, erms o moles.
